Pinya amb crema cremada

1796568_10202197236827060_40837626_n

No és que la cosa del blog hagi quedat amb les bones intencions, és que la cosa de canviar de país porta el seu temps! I després això… i allò altre… i d’allò que fins i tot t’adones que ja t’has oblidat de la contrasenya i que aquell header que vas prometre que canviaries segueix mostrant els animalons de la plantilla (que són macos, però no gaire originals). No us feu il·lusions; no vinc amb res d’innovador. Una recepta senzilla i basada completament en la que trobareu a la cuina de sempre (blog que per cert m’encanta i que us podeu passar hores descobrint). La meva no va quedar tan maca com l’original, però el sabor, com no pot ser d’altra manera quan només barreges coses boníssimes, estava com per endrapar totes les racions de la taula. Com us dic, segueixo sense massa temps, però com a mínim ja tinc internet a casa (ara només falta que el photoshop no peti cada dos segons).

Fins aviat! (espero :p)

Flam de Cafè

flamdecafe

De quan vols fer un flam de cafè i t’has deixat la recepta a casa però cap de les que trobes per internet t’agrada… així que te l’inventes (disculpeu, doncs, si les mides són a ull, per variar… el criteri és l’infal·lible: tasteu i si es bo, endavant 😉 ).

Ingredients per a un motlle rodó per a sis talls

Quatre Ous
Un brick petit de nata líquida
Una branca de canyella
Pell d’una llimona
Sucre al gust
Cafè

Es preparen dues tasses de cafè i es deixen refredar. S’hi afegeix un brick sencer de nata líquida. Ho fem bullir tot amb la pell d’una llimona i una branca de canyella i deixem infusionar mitja horeta. A continuació afegim tres cullerades grans de sucre (al gust) i quatre ous sencers. Remenar tot bé i reservar. Preparem el caramel amb unes cullerades de sucre (quatre, en el nostre cas) i una culleradeta petita d’aigua. Ho portem al foc tot remenant fins que caramel·litzi i aboquem sobre la base del motlle. Després afegirem la barreja del flam i ho posarem al bany maria al forn uns quaranta minuts a 150 graus. Un cop refredat ho podem guardar a la nevera dins el motlle fins el moment de servir.

Torta Rustica

tortarustica

rusticathumb

Aquest plat és d’aquells plats que comencen amb la millor de les intencions: anem a comprar un formatge ricotta de qualitat; res del de súper: de formatgeria, ben fresc. I aleshores dius, va, i no hi posarem espinacs congelats, comprem-ne de frescos (oju, que per aquestes terres no estem parlant d’una cosa precisament econòmica i acabes escaldant allò que t’han venut innocentment com una amanida pija). I després, ja que hi ets, formatge Gran Moràvia. No ens passarem a comprar parmesà que ja hauria estat massa, però tampoc és que sigui el més econòmic del planeta. Així que la broma t’acaba sortint a preu de restaurant. Cosa que oblides, per cert, tan bon punt et poses el primer bocí a la boca. Déu meu. Quina explosió de sabors. Com es nota la frescor dels ingredients. Això s’ha de repetir. I aquella porció que pensàvem reservar per al dia següent… bé, és igual, demà ja cuinarem una altra cosa.

Ingredients:

Dos paquets d’espinacs frescos (semblen molts, però al escaldar-los es redueixen moltíssim).
150 gr de formatge Gran Moràvia o Parmesà o Grana Padano (el que tingueu més a l’abast), ratllat
un paquet de formatge ricotta
Dos paquets de pasta de full
Dos ous
Una mica de pebre negre acabat de moldre

Comencem escaldant els espinacs tres o quatre minuts en aigua bullent. Després els posem sota l’aixeta, amb aigua freda, per tal de tallar la cocció i que conservin la seva frescor.

Preparem una pasta amb els espinacs, la ricotta, els ous, el formatge ratllat i el pebre. Serà el farcit de la nostra quiche. En un motlle posem la base de la pasta de full i omplim amb la barreja. Tapem amb la segona làmina de pasta de full i fem uns foradets amb una forquilla per tal que surti el vapor. Enfornem a 200 graus fins que estigui daurada.

Inaugurant Blog i un estofat de bolets

estofat

Doncs amb aquesta entrada estrenem blog. Sense molts preàmbuls i amb aquella impaciència de pujar la primera entrada, us deixem amb aquest estofat de bolets amb vi negre i xocolata. Una combinació increïble que farà que encara us llepeu els bigotis unes hores després d’haver-lo tastat…. i els plats. I la cassola.

Ingredients (per a 2 persones)

Carn de porc tallada a daus per a estofat
Patates (unes sis, segons el tamany) tallades a daus
Una nyora
Una mica de xocolata negra (quatre porcions aprox.)
Una ceba
Dos grills d’all
Mescla de bolets secs
Vi negre
Romaní
Farigola
Pebre vermell
Julivert

gulash

Enfarinem els daus de carn i els enrossim en una cassola fonda. Reservem i utilitzem el mateix oli per a fregir la ceba, que haurem tallat en juliana. Juntament hi fregirem també l’all. Després tornem a afegir-hi la carn, les patates, els bolets (que haurem rehidratat prèviament en el mateix vi), el romaní, la farigola i una mica de pebre vermell. Ho cobrim tot amb el vi (sense por, al evaporar-se l’alcohol quedarà sense massa sabor a vi, harmonitzat amb els altres sabors).
Hi afegim una nyora i deixem que es rehidrati amb el propi suc. Deixem coure lentament i quan la nyora s’hagi rehidratat separem la seva carn i deixem fora la pell. Reincorporem la carn de la nyora i deixem coure lentament, tapat i amb el foc baix, una hora i mitja. Al final de la cocció hi afegim la xocolata i el julivert.

Per cert, el resultat final tenia un misteriós i encantador regust a ametlles que no vam saber si provenia dels bolets o de la barreja dels sabors de xocolata i vi… uf. 🙂