Pa de Sant Jordi

10470637_10205222243807901_6558146180678830206_nCom per casa rondava des de feia massa temps un tros de sobrassada congelada vam decidir que aquest any ens aventuraríem a fer un pa que es veu que fa vint (!) anys que ronda pels forns de Catalunya per la Diada de Sant Jordi.

Sincerament, el de veritat no l’hem tastat mai, així que es fa difícil comparar. El resultat ha agradat (massa) a casa, on ha costat convèncer del fet que es faci un cop l’any…

D’altra banda, les línies de la senyera no  van quedar amb tota la rectitud necessària. Els motius són diversos, incloent un últim moment de dubte abans d’enfornar-lo i un tall per tal de grenyar-lo (una mica sabent el que passaria però tot pensant, tan és! quedarà més bonic!).

Per la recepta, tot i basant-nos en la convencional, vam fer bastant la nostra pròpia. Volíem un pa més estàndard, que el tallessis i es veiessin les quatre barres i no pas tot de panets on la senyera fos visible per la part superior (en un estrany moment de pànic ens vam imaginar amb cinc-cents mil panets a casa, a escala de producció industrial, esperant a ser menjats fins a la fi dels nostres dies). Només som dos, així que volíem fer un pa d’autoconsum i de dimensions raonables. Probablement fer-lo en format panet no hauria variat massa la cosa, però la paranoia ens va guiar per aquests camins. I tampoc en tenim cap queixa 🙂

Finalment, el pa “canònic” de Sant Jordi porta una massa de formatge. Nosaltres la vam fer amb cúrcuma; en part pel color, en part per què la idea d’una massa de sobrassada i una massa de nous (les altres dues que porta el pa) ens va semblar ja suficientment calòrica. El resultat va ser el que veieu a la foto. La veritat és que va quedar molt bé, tot i l’escepticisme dels moments previs a enfornar-lo.

Ingredients per un pa:

Massa de nous;

170 gr de farina de força

un grapat de nous esmicolades

100 gr d’aigua

una mica de sal

llevat de forner*

Massa de sobrassada;

140 gr de farina de força

125 gr de sobrassada

una mica de pebre vermell**

una mica de sal

llevat de forner

Massa de cúrcuma;

160 gr de farina de força

una mica de cúrcuma

una mica de sal

llevat de forner

*La quantitat de llevat són deu grams en total, que estan repartits entre les tres masses

** a part del pebre vermell i per tal que tingués més color, vam incorporar a les masses de cúrcuma i sobrassada colorants naturals fets a base d’extracte de remolatxa i cúrcuma. Són totalment opcionals. Nosaltres els vam afegir per què vam tenir la sort de trobar-ne sense afegits químics. En cas contrari hauríem prescindit totalment d’ells.

Es barregen els ingredients de cada massa separadament. Primer lleugerament. Es deixa reposar una mitja hora. Amassem una mica. Deixem reposar una hora. Tornem a amassar. Deixem reposar una mitja hora. Estirem les tres masses per separat amb l’ajuda d’un corró. Fem quatre talls amb la massa vermella i cinc amb la groga. DSCN2859Apilem els talls l’un sobre l’altre tot alternant colors, començant i acabant pel groc. A continuació agafem la massa de nous, l’estirem i col·loquem la pila de tires de colors al centre. Tanquem sobre sí mateixa, tot obtenint un cilindre. En aquest punt tenim dues opcions; l’opció més tradicional és tallar el cilindre en cercles d’uns tres dits d’ample i col·locar-los  en horitzontal sobre una safata de forn. Deixar pujar una hora tapats i enfornar. Així us sortirien els típics panets amb la senyera a sobre.

L’opció dos és la que hem fet nosaltres. Agafem el nostre cilindre i el posem en una safata o banetó, tot girant-lo 90 graus, per tal que les “barres” ens quedin en vertical. Cobrim la massa i la deixem a la nevera unes quantes hores (tota la nit o bé tot el dia i enfornem al vespre, com va ser el nostre cas). Passat aquest temps podem enfornar-lo. El forn serà calent, 250º, nosaltres hi vam col·locar una pedra d’enfornar (però si no, no passa res). Vapor durant els primers minuts i en quaranta minuts està llest. Ha de sonar buit quan piques a la base. Deixem refredar sobre una reixeta i ja el tenim. Aguanta sense problemes tres dies. Més suposo que també però no ha durat més que això 🙂

Torta Rustica

tortarustica

rusticathumb

Aquest plat és d’aquells plats que comencen amb la millor de les intencions: anem a comprar un formatge ricotta de qualitat; res del de súper: de formatgeria, ben fresc. I aleshores dius, va, i no hi posarem espinacs congelats, comprem-ne de frescos (oju, que per aquestes terres no estem parlant d’una cosa precisament econòmica i acabes escaldant allò que t’han venut innocentment com una amanida pija). I després, ja que hi ets, formatge Gran Moràvia. No ens passarem a comprar parmesà que ja hauria estat massa, però tampoc és que sigui el més econòmic del planeta. Així que la broma t’acaba sortint a preu de restaurant. Cosa que oblides, per cert, tan bon punt et poses el primer bocí a la boca. Déu meu. Quina explosió de sabors. Com es nota la frescor dels ingredients. Això s’ha de repetir. I aquella porció que pensàvem reservar per al dia següent… bé, és igual, demà ja cuinarem una altra cosa.

Ingredients:

Dos paquets d’espinacs frescos (semblen molts, però al escaldar-los es redueixen moltíssim).
150 gr de formatge Gran Moràvia o Parmesà o Grana Padano (el que tingueu més a l’abast), ratllat
un paquet de formatge ricotta
Dos paquets de pasta de full
Dos ous
Una mica de pebre negre acabat de moldre

Comencem escaldant els espinacs tres o quatre minuts en aigua bullent. Després els posem sota l’aixeta, amb aigua freda, per tal de tallar la cocció i que conservin la seva frescor.

Preparem una pasta amb els espinacs, la ricotta, els ous, el formatge ratllat i el pebre. Serà el farcit de la nostra quiche. En un motlle posem la base de la pasta de full i omplim amb la barreja. Tapem amb la segona làmina de pasta de full i fem uns foradets amb una forquilla per tal que surti el vapor. Enfornem a 200 graus fins que estigui daurada.