Pa de Sant Jordi

10470637_10205222243807901_6558146180678830206_nCom per casa rondava des de feia massa temps un tros de sobrassada congelada vam decidir que aquest any ens aventuraríem a fer un pa que es veu que fa vint (!) anys que ronda pels forns de Catalunya per la Diada de Sant Jordi.

Sincerament, el de veritat no l’hem tastat mai, així que es fa difícil comparar. El resultat ha agradat (massa) a casa, on ha costat convèncer del fet que es faci un cop l’any…

D’altra banda, les línies de la senyera no  van quedar amb tota la rectitud necessària. Els motius són diversos, incloent un últim moment de dubte abans d’enfornar-lo i un tall per tal de grenyar-lo (una mica sabent el que passaria però tot pensant, tan és! quedarà més bonic!).

Per la recepta, tot i basant-nos en la convencional, vam fer bastant la nostra pròpia. Volíem un pa més estàndard, que el tallessis i es veiessin les quatre barres i no pas tot de panets on la senyera fos visible per la part superior (en un estrany moment de pànic ens vam imaginar amb cinc-cents mil panets a casa, a escala de producció industrial, esperant a ser menjats fins a la fi dels nostres dies). Només som dos, així que volíem fer un pa d’autoconsum i de dimensions raonables. Probablement fer-lo en format panet no hauria variat massa la cosa, però la paranoia ens va guiar per aquests camins. I tampoc en tenim cap queixa 🙂

Finalment, el pa “canònic” de Sant Jordi porta una massa de formatge. Nosaltres la vam fer amb cúrcuma; en part pel color, en part per què la idea d’una massa de sobrassada i una massa de nous (les altres dues que porta el pa) ens va semblar ja suficientment calòrica. El resultat va ser el que veieu a la foto. La veritat és que va quedar molt bé, tot i l’escepticisme dels moments previs a enfornar-lo.

Ingredients per un pa:

Massa de nous;

170 gr de farina de força

un grapat de nous esmicolades

100 gr d’aigua

una mica de sal

llevat de forner*

Massa de sobrassada;

140 gr de farina de força

125 gr de sobrassada

una mica de pebre vermell**

una mica de sal

llevat de forner

Massa de cúrcuma;

160 gr de farina de força

una mica de cúrcuma

una mica de sal

llevat de forner

*La quantitat de llevat són deu grams en total, que estan repartits entre les tres masses

** a part del pebre vermell i per tal que tingués més color, vam incorporar a les masses de cúrcuma i sobrassada colorants naturals fets a base d’extracte de remolatxa i cúrcuma. Són totalment opcionals. Nosaltres els vam afegir per què vam tenir la sort de trobar-ne sense afegits químics. En cas contrari hauríem prescindit totalment d’ells.

Es barregen els ingredients de cada massa separadament. Primer lleugerament. Es deixa reposar una mitja hora. Amassem una mica. Deixem reposar una hora. Tornem a amassar. Deixem reposar una mitja hora. Estirem les tres masses per separat amb l’ajuda d’un corró. Fem quatre talls amb la massa vermella i cinc amb la groga. DSCN2859Apilem els talls l’un sobre l’altre tot alternant colors, començant i acabant pel groc. A continuació agafem la massa de nous, l’estirem i col·loquem la pila de tires de colors al centre. Tanquem sobre sí mateixa, tot obtenint un cilindre. En aquest punt tenim dues opcions; l’opció més tradicional és tallar el cilindre en cercles d’uns tres dits d’ample i col·locar-los  en horitzontal sobre una safata de forn. Deixar pujar una hora tapats i enfornar. Així us sortirien els típics panets amb la senyera a sobre.

L’opció dos és la que hem fet nosaltres. Agafem el nostre cilindre i el posem en una safata o banetó, tot girant-lo 90 graus, per tal que les “barres” ens quedin en vertical. Cobrim la massa i la deixem a la nevera unes quantes hores (tota la nit o bé tot el dia i enfornem al vespre, com va ser el nostre cas). Passat aquest temps podem enfornar-lo. El forn serà calent, 250º, nosaltres hi vam col·locar una pedra d’enfornar (però si no, no passa res). Vapor durant els primers minuts i en quaranta minuts està llest. Ha de sonar buit quan piques a la base. Deixem refredar sobre una reixeta i ja el tenim. Aguanta sense problemes tres dies. Més suposo que també però no ha durat més que això 🙂

Anuncis

Svíčková amb knedlíky

svickova

Doncs ahir tocava un aniversari familiar i vam decidir aventurar-nos en un dels clàssics de la cuina txeca; el svícková (pronunciat “svitxcova”) acompanyat dels també més que clàssics knedlíky (o Bömische Knödeln, en alemany, fent esmena de la regió d’on són originaris, la Bohèmia). La recepta no és massa complicada i bàsicament requereix una mica de temps de cocció, ja que el truc està en coure la carn lentament per tal que la salsa (protagonista del plat) vagi agafant tots els sabors i matisos que la caracteritzen.

Ingredients per a quatre persones:

1 tall rodó de vedella d’uns 750 grams

Vegetals per fer brou: 1 pastanaga gran, 1 xirivia, 1 arrel d’api, 1/2 arrel de julivert (si no en trobeu, en podeu prescindir), 1 ceba, 4 grans de pebre negre, 4 grans de pebre de Jamaica, una mica de farigola, 2 fulles de lleuré

1 cullerada de mostassa de Dijon (opcional)

350 ml de brou de carn

1 rajolí de llimona

1 got de crema de llet

melmelada de nabius

1 cullerada de farina

sucre al gust

Salpebrem el tall rodó, i treiem el greix que pugui tenir a la superfície. Posem el tall en una cassola fonda amb oli calent, li donem la volta fins que s’hagi daurat per tots els costats. Reservem i aboquem les verdures, ratllades o trossejades. Les cuinem amb cura, remenant fins que estiguin ben daurades.  Afegim de nou el tall rodó i cobrim amb el brou. En un recipient amb reixeta (per exemple les típiques boles per a  fer te, si no teniu res millor) hi dipositem el pebre de Jamaica, el pebre negre i el lleuré. La idea és que sigui fàcil d’apartar després, quan triturem la salsa. Deixem fer una hora, girant el tall a mitja cocció. Un cop estigui fet, enretirem la carn i passem les verdures pel túrmix (recordeu d’haver apartat el lleuré i el pebre!), Afegim una cullerada de mostassa, el sucre i la crema de llet barrejada amb la farina, barregem de nou. Tornem a col·locar al foc, tot remenant fins que espessi. Afegim un raig de llimona i remenem de nou. Tastem. Ha de tenir un punt dolç però no excessiu.

kedliky
Nedlíky acabats de fer. N’hi ha, com dic, moltes varietats, però aquests, sosa de mi, són els únics que m’agraden

Pels Knedlíky:

500 gr de farina

1 ou

150 ml aigua

1 sobret de llevat de forner

una mica de sal

Els knedlíky són bàsicament una mena de pa bullit que s’utilitza per a acompanyar tota mena de carns. Els trobareu en mil i una variacions per tot centre Europa; són també típics de la cuina alemanya i austríaca. Per a preparar-los simplement barregem tots els ingredients i amassem bé fins que ens quedi una massa uniforme, com si féssim pa. Deixem reposar en un lloc càlid fins que dobli el volum o a la nevera tota la nit. Un cop llevat fem dos cilindres gruixuts i ho aboquem amb cura en un cassó amb aigua bullent durant uns 20/25 minuts. A mitja cocció els rotem. Un cop fets, els traiem de l’aigua amb molta cura i els posem en un plat. Encara calents i amb un fil de cosir (amb ganivet diuen que no va bé perquè s’enganxen), tallem rodanxes d’un centímetre de gruix. Són perfectes acabats de fer, però es poden tornar a escalfar al vapor (mai al microones o us quedaran com a pedres). Els podeu conservar a la nevera ben tapats amb paper film.

Per a servir el svícková talleu la carn a rodanxes no gaire gruixudes. Amb un parell per cap hi ha més que suficient. Disposeu el plat acompanyat de melmelada de nabius, una rondanxa de llimona i els knedlíky  És plat únic, no sigueu temeraris.